Your search
Results 4 resources
-
Un dels poemes més famosos de W. H. Auden, la seva elegia a W. B. Yeats (“In Memory of W. B. Yeats”) conté un vers que difícilment podria haver estat escrit en èpoques anteriors, “perquè la poesia fa que res no passi”; en el mateix poema, just al començament, el poeta dóna una altra imatge que enllaça amb un dels altres grans poemes seus, “Musée des Beaux-Arts”, “Far from his illness/ The wolves ran on through the evergreen forests,/ The peasant river was untempted by the fashionable quays” (W. H. Auden, 1966: 141-143). Molt similar a la imat ge del dolor i del sofriment aliens quan en l’ècfrasi del quadre de Brueghel tot passa en plena normalitat en el moment que Ícar s’enfonsa en l’aigua. Potser en algun instant es pot arribar a pensar que la funció de la poesia no fa que passi res (la relació amb el poema de Yeats és amb la seva activitat política en pro de la independència d’Irlanda) i s’hauria de quedar en la con templació de la bellesa, aquella contemplació desinteressada, plaer desinteressat del que parlava Kant. És en un altre ordre de fets que la poesia no pot “actuar”, no té una incidència en la realitat que, en aquest cas sí, podria arribar a reflectir. Ambdós poemes d’Auden apareixen l’any 1939.
-
Der Konzeptkünstler Alexis Dworsky und der Tonkünstler sowie DJ Sebastian „Sepalot” Weiss-Laughton präsentieren am 10.Oktober 2015 zusammen mit Graffitikünstler Loomit und im Rahmen von ‚Was geht? Kunst und Inklusion‘ den synästhetischen Event “Blind Style”. Eine Tonmalerei, bei der Graffiti und ‘Tags’ in eine mit den Fingern fühlbare Braille-Schrift (Blindenschrift) übersetzt und von Sepalot vertont werden. “Für sehbehinderte Menschen gibt es zahlreiche Hilfsmittel, um den Alltag zu meistern: klickende Ampeln, taktile Leitsysteme am Boden von Bahnhöfen, mit den Fingern tastbare Hinweise auf Medikamentenpackungen etc. Unsere Alltagswelt ist aber von ganz anderen, visuellen Kulturphänomenen geprägt, die den Blinden in aller Regel gänzlich verborgen bleiben, etwa architektonisch gestaltete Hausfassaden, bunte Werbeflächen und Graffiti. Hier wird Graffiti für Blinde erfahrbar gemacht. Dabei geht es nicht um besonders gelungene, bekannte Werke wie die des britischen Künstlers Banksy. Auch die vermeintlich belanglose Schmiererei an der Toilettenwand, das eilig gesprühte ‚Tag‘ an der Hausecke und das halbfertige ‚Throw-Up‘ an der Bahnbrücke gibt es nun mal. Und Inklusion bedeutet eben auch, nichts niemandem vorzuenthalten. Solche Graffitis werden für Blinde in die Braille-Schrift übersetzt – in Originalgröße!”
-
I will discuss here the idea of public space in relation to the concept of so-called cultural translation. This concept has been deployed recently (at the end of the eighties and in the nineties) within the postmodern - and especially postcolonial - reflexion to solve some of its most challenging problems, like the problem of universality in culture, or the problem of emancipation in the social and political space which we consider to be historically - to use Ernesto Laclau' term - beyond the emancipation.
Explore
Focus
- Translational
- Aesthetic (3)
- Space/ City Studies (2)
- Cultural Studies (1)
- Hermeneutic (1)
- Historical (1)
- Literary (1)
- Philosophy/Political Theory Studies (1)
- Postcolonial Studies (1)
- Sociological (1)
Geocultural Space
- Europe
-
Africa
(4)
- Central Africa (4)
- Southern Africa (4)
Period
- 1990-present (4)
- 1946-1989 (1)
Repertoires
- Identitarian Poetics (1)
- Metapoetry (1)
- Poetics of Knowledge (1)
Resource type
- Book Section (1)
- Magazine Article (1)
- Web Page (2)
Publication year
- Between 2000 and 2026 (2)
- Unknown (2)